Pràctica Biblioteca Blanquerna.

Pràctica a la Biblioteca

Billy Elliot

Desprès de veure la pelicula de Billy Elliothem hagut de parlar sobre els dialegs, el començament de la pelicula, com acaba, si t'identifiques amb algun dels personatges, on i quan la vam veure per ultima vegada per finalitzar-ho amb una conclusió.


1. El dialeg que més ens ha cridat l'atenció.
Billy Elliot: Toni tu pinesas en la muerte? Toni: Vete al carajo!


2. Com veiem el començament de al pelicula.
M'encanta el princpi quan el Billy posa en el tocador de discos el vinil i llavors comença a sonar al canço Cosmic Dancer de Marc Bolan & T-Rex. Llavors en Billy és posa a saltar sobre el llit a saltar al rimte de la cancó. La música comença a baixar i llavors en Billy deixa de slatar i baixa a fer-se l'esmorzar.


3. Com acaba.
La pelicula acaba com amb un gran salt d'un Billy més madur amb la canço del "Llac del signes" i sortint a escena complint aixi el seu somni. Aquest final arodoneix la pelicula relacionant-lo amb el principi.


4. T'identifiques amb algun dels personatges?
La veritat és que em costa molt identificar-me amb qualsevol dels personatges però suposu que amb el que tindiria alguna cosa en comú és amb en Billy Elliot. Almenys amb com sorpren a la seva familia amb la decisió que prèn en allo al que es vol dedicar.


5. On i quan vas veure aquesta pelicula per primera vegada?
La primera vegada que vaig veure aquesta pelicula va ser amb la meva novia un estiu de fa dos anys.


6. Conclusió.
Aquesta pelicula et situa molt vé en un temps i un lloc. Et fa posar-te rapidament en la situació tant del protagonista com de la seva familia. Realment és una pelicula que sincronitzar a la perfecció la música amb les imatges, això va ser el que més em va agradar. Això i una actuació increible de Jaime Bell.

Llista de temes d'examen de TIC.

* Competències bàsiques per a la formació de persones adultes.

* Competències digitals del mestre.

* La interactivitat.

* La web 2.0.

* Els navegadors. El firefox, funcionament i complements.

* Gestió de la informació. principis bàsics, RSS i google reader, Delicious. firefox,...

* La Imatge digital, les seves característiques i el Gimp.

* El so digital. les seves característiques i l'audacity.

* El Vídeo digital, les seves característiques i el Windows Movie Maker.

* El llenguatge audiovisual. Què és?.

* Tipus de vídeos educatius. Exemples.

* Les presentacions a l'educació. Exemples.

* El blogs i la blogosfera. El seu ús educatiu. Exemples.

* Els wikis i la wikipedia. El seu ús educatiu. Exemples.

* Els documents on-line. Els google docs.

* Llicències d'ús, els drets d'autor, programari lliure i cultura lliure.

* El programa jclic i la zona clic.

* Els portals educatius: Edu365 i Educalia .

* Eines de suport al pensament: Mapes conceptual i fluxogrames.

* Eines de publicació de documents a la web: scribd, youtube, slideshare, goear, slideboom, flicker, ....

* La PDI i el seu funcionament. Els tablets.

Intervenció de síntesi del bloc.

Abans d’aterrar a Blanquerna, el bloc era una eina totalment desconeguda per mi. N’havia sentit a parlar però, no sabia ben bé en que consistia. De fet, els primers dies de classe, inclús setmanes, no acabava d’entendre allò que havíem de penjar al bloc. A tot això, cal sumar-li la meva inexperiència amb aquest tipus d’eines i tenim com a resultat un autèntic calvari per descobrir el funcionament (ja sigui tècnic o de seguiment).

Finalment, he adquirit l’hàbit de trobar un moment pel bloc, tot i la falta de temps.
Les activitats que hem treballat a TIC i que més han despertat el meu interès són l’Audacity, el Windows Movie Maker i el Gimp. Tot i que coneixia els programes, aquestes activitats em van permetre anar més enllà, aprenent a utilitzar-los. És tal la curiositat que van despertar sobre mi aquets programes que posteriorment jo he anat utilitzant i descobrint les seves possibilitats durant tot el semestre. Ara faig servir el Gimp com una eina més. Un exemple és el Power Point de la llegenda on es poden observar que les fotos estan tractades amb aquest programa. Pel que fa al Windows Movie Maker, m’ha permès aprendre i reflexionar sobre l’ús que en puc fer més tard, ja com a mestre.

Crear un bloc m’ha semblat una manera molt interessant de compartir la feina realitzada a classe amb tot el món.

Competències digitals del mestre

Avui en dia tenim uns coneixemnets i una tecnologia diferent a la de fa 50 anys. Fa 50 anys la persona analfabeta era aquella que no sabia ni llegir ni escriure, ara ho són els que no saben utilitzar els sistemes digitals. Els que no han crescut amb aquesta novetat tecnològica, s’anomenen analfabets. Nosaltres que en sabem som, els nadius digitals

Els mestres o els futurs mestres hem de tenir més coneixements que els nostres alumnes per tal de portar a temer una sessió magistral. Per tal de poder exercir correctament el nostre ofici.

Hem de tenir en compte les normes de la UNESCO i ISTE.

Les competències bàsiques en TIC per la formació de les persones les trobem recullides a:

http://www.xtec.cat/fadults/competic/materials/central.htm

Windows Movie Maker

Aquesta és la pràctica que he realitzat desprès de la classe que vam dedicar a TIC al Windows Movie Maker.

Edu365 i Educalia

Aquesta pràctica l'hem realitzat mitjançant Scribd.

Scribd és un web que ens permet pujar documents i publicar-los. Seria l'equivalent al youtube amb vídeos o l'slideshare amb presentacions. D'aquesta manera podem incloure textos llargs al bloc sense fer molt llargues les entrades.

edu365 i educalia

Una petita aportació a la wikipedia.

El treball col·laboratiu sobre l'aportació a la wikipedia que vam realitzar la Mònica Espona, la Laura Casas, la Marta Arumí, l'Abel Lorente i jo és el següent:

Roser Ros.

Google Docs.

Google Docs & Spreadsheets o dit a vegades simplement Google Docs és un processador de textos, de presentacions i un editor de fulls de càlcul en línia que es pot utilitzar des del navegador.

En aquesta pràctica em creat un de cada, en un grup format per la Romina Puig, la Maria Caubet, l'Ana Arán i jo.

• Document de text.
• Presentació.
• Full de càlcul.
  

La llegenda d'en Capablanca.

La llegenda d'en Capablanca

View more presentations from Daniel.

Llenguatge quotidià, poètic i publicitari.

Llenguatge quotidià.

- és la manera més fàcil per comunicar-se.
- és el més espontani de tots.
- utilitza les principals vies de comunicació.
- és el primer llenguatge que s'apren.
- és altruista.

Llenguatge poètic.

És un llenguatge melòdic, amb ritme aparent o evident.

Té figura.

Funció estètica (organitzada…)

Aporta imatges (representacions mentals)

També utilitza els altres dos llenguatges, ja que s’utilitzen entre ells.

Alguns poetes no fan poemes per persuadir, sinó per alliberar sentiments.

Llenguatge Publicitari.

El llenguatge publicitari va dirigit a un públic seleccionat, per aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges, busca resposta amb un temps determinat, es el llenguatge més persuasiu.

Barreja de llengües.

Llenguatge Publicitari.

• Un tresor lèxic, de tot dialecte català,
• un catàleg imprescindible per a la comunicació d'escola infantil

• Quan més aviat millor

Llenguatge Poètic:

Algunes paraules

hauràs de buscar

al diccionari

per comunicar

Mossen Alcover

Lingüista va ser

Francesc Borja Moll

Literari també

Aquests dos autors

possible van fer

els diccionaris

que aviat usarem

Mossen Alcover

Lingüista va ser

Francesc Borja Moll

Literari també

A Blanquerna estudiem

a Blanquerna aprenem

com educar infants

i a l'escola anirem

Llenguatge quotidià.

Hi havia una vegada el mossèn Antoni Alcover i el seu amic Francesc de Borja Moll es van trobar a la plaça Major de Menorca. Van començar a discutir sobre el significat d’una paraula, ja que a l’hora de parlar, no s’acabaven d’entendre. No ho entenien ja que fins al moment mai no havien tingut aquest tipus de problema amb ningú del seu entorn. La paraula en qüestió que va originar la disputa va ser comunicar. Cadascú entenia el concepte a la seva manera, i a partir d’aquí es van adonar que aquest problema amb el que s’havien topat existia amb moltes altres paraules i sobre tot a causa dels diferents dialectes.

Com era l’exemple de la paraula mirall, que en català és mirall i en mallorquí espill, o la paraula SORTIDA i en valencià EIXIDA.

Al final, van arribar a un acord, que consistia en crear un manual que unifiqués els diferents dialectes, valencià, balear i català, i d’aquesta manera van crear el diccionari català-valencià-balear.

Audacity

En aquesta pràctica de TIC hem aprés a utilitzar el programa Audacity per poder modificar l'audio ja sigui baixant el volum o barrejant varis sons.

Aquets eren passos a seguir per dur a terme la pràctica:

1- En una carpeta personal gravar una cançó en format MP3
2- Obrir-la a l'audacity
3- Baixar el volum de la música en una part de la cançó. Cal fer-ho utilitzant un fader d'entrada i un de sortida.
4- En una pista nova gravar un missatge referent a la cançó i que coincideixi en el temps amb el lloc en que s'ha baixat la música.
5- Exportar a mp3
6- Penjar l'arxiu mp3 a un servidor web que ens permeti penjar àudio i generar un codi embed com:

http://www.goear.com

7- Penjar el codi embed en el nostre bloc de manera que és pugui escolatr directament la música en un reproductor.


Aquest és el resultat de la pràctica.

Clic.

En aquesta sessió de TIC hem cerat un joc en el clic. Un joc amb el que ens sentim identificats per haver jugat de petits i que encara avui perdura. Podem jugar de forma online des de la pagina web de Clic. Des de aquí també podem descarregar-nos el Clic author, on podem crear el nostre propi joc. Aquesta és la pràctica que hem fet a classe.

http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/DanielMacian/fruites.htm

Fluxograma del Semàfor.

Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:

1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...

Mapes conceptuals.

Sopar de Nadal

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.

En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.

La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.

El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12.

Qui ets tu? (versio 3). La definitiva.

Un dit en el nas,
un nas en un dit,
ai! jo no sé pas,
això si es divertit.

Aquest boterut,
no sap el que trobarà,
va tot convençut,
i no s'ho pensarà.

Pobre de mi que tinc visita,
d'un dit poc educat,
que te clara la seva fita,
sense haver-m'ho preguntat.

Qui ets tu?
Un dit aventurat.
Qui ets tu?
Un dit atrapat.
Qui ets tu?
Un dit embrutat.

I amb el dit embrutat
aquesta història ha acabat.

Audiovisual de la Setmana Fantàstica.

A la pell d'un mestre.

El Dimarts de la setmana passada vam tenir el privilegi de trepitjar les aules que més endavant acabarem portant nosaltres. L'altre varem explicat a seminari el tipus d'escola on vam anar, quines van ser les sensacions, les emocions i l'experiència.

Jo vaig anar a l'Estonnac, una escola concertada situada Carrer Pau Claris, 131 al costat del passeig de Gràcia. L'Escola té com les seus dos pilars fonamentals els valors cristians i catalanistes. El centre escolar que antigament ocupava tota una illa de l'eixample s'ha vist reduïda actualment a la meitat això si conservant el patí interior. L'edifici és gran i té totes les instal·lacions necessàries. A l'Estonnac tenen Educació Infantil, Primària, E.S.O. i Batxillerat.

A mi em va tocar P-3. Tenien 3 línies de P-3 amb 23 alumnes per classe.

El dia a l'aula dels cargols de P-3 va començar a les 8.45 quan arriben els primers nens. A mesura que arriben ells ja saben que s'han de treure l'anorac, guardar la motxilla, posar la bata i quan tot està fet es poden posar a jugar. Quan ja han acabat tots recullen les joguines utilitzades i la mestra els posa en rotllana. Llavors la mestra passa llista dels nens cridant-los per que ells vagin a enganxar el seu nom al lloc dels que han vingut. Un cop, ja no queda ningú, per dir els encarregats del temps van a mirar el cel fora el pati, per dir a la resta quin dia fa. Si sol, núvols o pluja. Després d'això van seguir en cercle cantant cançons en especial una que havien de cantar aquell mateix Divendres. Finalment per acabar el matí van anar a la sala de psicomotricitat on el seu primer aprenentatge el tenen amb les escales. Ja que les havien de baixar i pujar sense cap mena d'ajuda. En aquella sessió la mestra posava i ballava la musica de Vivaldi mentre els nens la seguien ballant al ritme de la musica. A continuació, en la sessió de psicomotricitat, els nens havien de representar amb el seu cos que eren una fulla, segons el ritme de la cançó moure's de forma delicada o brusca. Finalment per concloure-ho la mestra els va posar en 3 grups que es posaven en rotllana i que al mig els hi posava fulles. Quan la música sonava els nens s'havien de tirar les fulles per sobre i quan parava agrupar-les de nou. El matí va acabar un cop estaven a menjador.

A la tarda els vam fer pintar un pètal d'un gira-sol entre tots mentres un feien el pètal els altres manipulaven plastilina . Era un treball col·loboratiu entre totes les classes d'infantil. Quan van acabar de fer el pètal la mestra els hi va donar un full en el que havien de dibuixar un cercle. Finalment per acabar la tarda els nens sortien el patí i jugaven amb els nens de P-3 d'altres classes fins l'hora de plegar, que els venien a buscar els seus pares.

Aquesta va ser una de les millors experiències que he tingut i el meu primer contacte amb una aula, com a mestre.

Qui ets tu? (Versió 2)

Un dit en el nas,
un nas en un dit,
ai! jo no sé pas,
això si es divertit.

Aquest dit boterut,
no sap el que trobarà,
hi va tot convençut,
i no s'ho pensarà.

Pobre de nas que té visita,
d'un dit poc educat,
que te clara la seva fita,
sense haver-ho preguntat.

Qui ets tu?
Ets un dit aventurat.
Qui ets tu?
Ets un dit atrapat.
Qui ets tu?
Ets un dit embrutat.

I amb el dit embrutat
aquesta història ha acabat.

Conferencia Eulàlia Bosch.

Les frases i idees més importants de la conferencia:

- Fer de mestre o ser mestre, es diferent. S'esdevé mestre quan les arts ajuden a situar-lo per donar la mà.

- Cal voler ser savi sinó no és pot ensenyar de debò.

- No podem ensenyar a llegir si no som grans lectors.

- Fer de mestre és fer d'acomodador.

- Dedicar-se i habitar el món amb passió.

- Fer de mestres és de gran importància tots els nens passen per l'escola. Els hem d'ajudar en la seva pròpia singularitat.

- Tots fem de mestres de tots.

- No hi ha més extranger que un nen, els nens arriben a un món nou i desconegut, ho tenen tot per fer.

- Els nens són curiosos per naturalesa. Hem d'alimentar aquesta naturalesa. És el nostre deure.

Les tres velletes.

La classe del 14 d'octubre del 2009 la Roser Ros ens va explicar una històra que parlava de les tres velletes.

Deia així. Aquestes tres velletes es passejen dalt d'un cavall, per així no cansar-se i van explicant històries així la gent les aprèn, les canvia, les explica,...

La primera velleta és la oïda. Aquesta és molt tímida, treballa quan vol, es deixa portar per uns estímuls que activem inconscientment i es mal educada.

La oïda però, no podria treballar sense la seguent velleta, la memòria. La memòria es queda les coses que li criden més la atenció, les coses que l'encurioseixen. Ella no surt mai de casa, és molt familiar perquè ja té algú que s'ensenya per ella; i aquesta és la veu. La veu explica allò que ha escoltat i memoritzat. És una fabricació física, només la pots escoltar pel so, pel seu significat. La veu necessita d'un cos per la seva existència, un aparell fonador que està format per diferents òrgans.

L'OMNI.

Fitxa tècnica.

· Nom de l'OMNI: Cassombeta

· Origen etimològic: “Cassombeta” prove de la paraula

“cassoleta” i d'una onomatopeia com “Bomb” pel so que pot produir l'OMNI.

Com a resultat “Cassombeta”

·Classificació, segons els dos sistemes:

- Científic: Els Idiòfons són aquells instruments que produeixen el so gràcies a la vibració de l'instrument mateix al ser colpejat. Dintre dels idiòfons seria un instrument de so determinat ja que es capaç d'emetre sons afinats.

- Tradicional: Els instruments de Percussió generen el seu so pel xoc que produeixen uns percussors (maces, baquetes, martells, mans, etc.) contra una superfície, que pot ser de materials molt diversos (metall, fusta, pell, polímer, etc.)

·Material utilitzat:

- Unes cassoles petites de metall cadascuna de diferents mides.

- Un cargol.

- Una femella.

- Una cullereta metàl·lica (baqueta).

· Descripció de la construcció.

Vaig unir quatre cassoletes que tenien diferents mides, sabent que les diferents mides facilitarien diferents sons, que ajudarien a fer música. Un cop vaig tenir les quatre cassoletes unides les vaig posar en ordre de la més gran a la més petita sabent que també les ordenava per sons del més greu al més agut. Aprofitant un forat, que tenien totes en el mànec, les vaig unir amb un clau que travessava els quatre forats i ho vaig assegurar amb una femella a l'altre banda. Un cop vaig finalitzar aquest procediment ja tenia la meva "Cassombeta" apunt .

·Manual d’instruccions (com es toca).

Per fer que la "Cassombeta" funcioni l'has de colpejar amb una cullereta que fa de baqueta i apartir d'aquí descobrir els sons que produiex cadascuna de les cassoletes i trobar la teva propia melodia. No hi ha una sola manera de tocar "la Cassombeta" cadascu troba la seva manera.

Literatura oral o etnopoetica.

La literatura oral consisteix en comunicar-se estèticament a través de la paraula dita.

Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals.
La repetició és la clau per la conservació i difusió de textos. Per aquesta raó es necessita tenir un part fixa i aixi ser reconeguts i memoritzats i tornaats a dir una vegada i una altre.

L'etnopoetica és l'art verbal realitzat per persones amb talent en un procés d'improvisació.

Les produccions etnopoetiques han de tenir tres característiques:

-Expressades a través de l'art de las paraula amb llenguatge poètic, la metàfora, el sentit figurat, rima , ritme,etc.
-Ser produïdes per persones que tenen certa habilitat comunicativa o sigui "competents".
-Permetre improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emissors i receptors.

Mirada Educativa.

"En David observa, no es perd cap detall. Tot sembla sorprendre'l; un colom, el cel, la lluna, la seva avia, una font que no funciona. Per ell tot és nou. No para d'absorbir informació, es com una esponja. La seva avia l'observa sense arribar a entendre com el pot sorprendre tant una font. En David per això es embadalit i estranyat pel que veu ho contempla com si allò fos màgic."

Solament els nens tenen la capacitat de sorpresa però això es va perdent a mesura que el nen va creixent. Un nen tot el que veu, tot el que sent, es nou. Per això encuriosit observa per poder aprendre. Per exemple quan un nen cada vegada que veu un gos diu entusiasmat " un Bub bub", nosaltres els gran acostumem a dir "si es un Bub Bub" nosaltres ja n'em vist molts de gossos i ja no ens sorpren.

En aquesta foto podem veure com un nen meravellat, intenta entendre un món que no el deixa de sorpendre.

Qui ets tu? (versio 1)

Un dit en el nas,
un nas en un dit,
ai! jo no sé pas,
això si es divertit.

Aquest dit boterut,
no sap el que trobara,
hi va tot convençut,
i no s'ho pensara.

Pobre nas que te visita,
d'un dit poc educat,
que te clara la seva fita,
sense haver preguntat.

Qui ets tu?
Ets un dit aventurat.

Analisi dels fragments d'alguns llibres.

Francesc Torralba, “L'art de saber escoltar”

Pagès editors.

Cap. 2, pag. 20.

“No és fàcil escoltar. En tenim la capacitat, però no sempre la disposició. Una imatge negativa paralitza l'escolta, mes ben dit , la fa impossible. Una imatge positiva, ens hi predisposa, tot i que, en ocasions, el resultat final es ben minso.”

En aquest fragment l'autor ens explica com els prejudicis i les primeres impressions arriben a influir en la nostra decisió d'escoltar o no. Ens mostra les fronteres o barreres que ens poden suposar els nostres prejudicis i com la nostra manera de jutjar als demés no sempre correspon amb la realitat. Però també ens dona entendre que tot i tenir una primera bona impressió no garanteix la nostra escolta.

Sebastià Serrano, “El regal de la comunicació”

Ara llibres.

Cap. La fascinació per les cares, Pag 87.

“Un rostre ben observat mai no ens deixa indiferents pel fet que veritables estat de la ment es manifesten en les expressions facials fins al punt que hauríem de pensar en una cognició facialitzada.”

El rostre és el reflex de l'anima, i això es el que ens diu en Serrano. Per que segons ell el rostre és el que ens dona més informació d'una persona, la cara d'una persona ens diu moltes coses d'ella mateixa les seves arrugues, les expressions que fa, els seus somriure. L'expressió facial ens transmet un munt de sensacions sobre la persona i tot això ens fa crear una primera impressió. El rostre ens pot comunicar allò que la persona pensa en aquell moment moltes vegades involuntàriament inclòs l'estat d'ànim. Eus aquí la importància del rostre.

Tractament d'una imatge digital amb el GIMP.

El Gimp és el programa escollit per retocar les fotografies, amb ell, he pogut retallar, variar el tamany de la imatge i eliminar elements de la fotografia, tot aquest procès el podeu veure a continuació:


1.Fotografia original.















Aquesta és la imatge que he escollit. Amb ella veurem tots els procesos que ens demana la pràctica retall de la imatge, reducció del tamany i fer despareixer un objecte o dos.



2.Retall de la imatge











Per retallar la imatge he anat a "caja d'herraminetas" i alla he selecionat "herramienta de recorte" amb aixó he aconseguit retallar la imatge tal i com jo volia.

3.Reducció de píxels.















Per reduir la pixelació de la imatge he anat a "Imagen" i alla he selecionat "Escalar imagen" aqui hi havia l'opció de triar la pixelació desitjada. Aquesta fotgrafia tenia 3.000 pixels i jo le reduit a 400 pixels.



4.Eliminació d'un element de la imatge.















Per tal d'eliminar un element de la imatge he anat a "Caja de herraminetas" i he seleccionat "Herramienta de clonado" llavors he mantingut presionat el botó de "ctrl." sobre aquella part de la imatge amb la que volia subplantar l'element, desprès només he tingut que passar el cursor per sobre dels elememts.

Poesies de Biblioteca.

La vida és un joc

que combina regals i atzar.

La vida és un roc

que acostuma a colpejar.

La literatura

no te sepultura,

La filosofia , el dret i la política
tot forma part de la vida.

Un poema curiós.

Poema.

La meva impressora, la pobra està potxa

li demano paraules i em fa florindangues

li demano dibuixos i em treu ratlles;

agafa el paper per la boca

i se'l queda arrugat a la popa.

La pobra impressora no té memòria:

és una màquina culona que fa el que se li endoga

Cinta Mulet

Vacances d'Hivern?

L'altre dia a seminari vam fer debat sobre un article publicat el 19 d'Octubre del 2009 a "el Periódico".
En aquest article s'explicava que apartir d'ara, en el calendari les vacances de nadal pasaran a dir-se vacances d'hivern, per tal de no ofendre a la gent que no te creencies religioses. Es veritat que a la constitució espanyola diu que Espanya és un estat laic, pero aixó vol dir renunciar a la història del país?, aixó vol dir renunciar a les nostres tradicions i a la nostra cultura?A el Regne Unit li segueixen dient Christmas Day i a la resta d'europa també ho mantenen. Per que nosaltres no podem avançar sense oblidar el passat? Per que associem el progrés amb l'oblit del passat?
Per saber on anem primer hem de saber d'on venim. Espanya és un país d'extrems necesitem trobar el terme mig.

Donem una mica del teu temps.

M'agradaria felicitar a totes les meves companyes (Alba Renom,Laura Casas,Mònica Espona,Marta Arumí) i al meu company (Abel Lorente) per interessar-se en un article tant interessant com complex i polèmic, i per haver volgut tractar un tema que ens afecta a nosaltres com a futurs docents.

La nostra feina es esbrinar per que arriba a succeïr una cosa tan dramàtica com és la falta de temps dedicat a un fill, ja sigui per feina o per altres qüestions, i com acaba a afectant a l'educació.

L'article vol destacar el poc temps que dediquen la majoria de pares i mares als seus fills, i com això acaba afectant al món educatiu,es a dir a l'escola.
La majoria de pares i mares dediquen poc temps als seus fills, ja sigui per varies raons; alguns treballen molt, d'altres ni s'en adonen i alguns simplement volen descansar dels seus fills.
Com a conseqüència d'això l'ampliació de l'horari escolar reduint així les vacances del nen i adaptant l'horari de feina del pare i mare al del fill.
Un problema molt important i que afecta a tots els docents es la percepció que tenen els pares i mares de l'escola, la llar d'infants o un institut de secundaria. Molts pares i mares els veuen com a guarderies i no valoren que és allà on el seu fill s'esta formant, esta aprenent, esta creixent, esta descobrint, s'esta socialitzant, no s'en adonen de la importància de l'escola, de l'institut o de la llar d'infants. Per ells tot allò no te importància metres els seus fills estiguin vigilats, ben aparcats i controlats que això es el mes important.

Aquest article posa de manifest un problema social i un problema de valors molt important al qual sembla que ningú vol posar remei. El pitjor de tot es que això no es farà visible fins d'aquí molts anys i llavors ja serà massa tard.

Revista Educativa "Portes Obertes" Pt.I La Revista

Portes Obertes és la revista oficial del Saló de l'ensenyament dirigida a orientadors i educadors.

Publicació orientada al profesional de la formació especialitzada en serveis educatius (tutors, orientadors,..)

Estructura:

-Entrevista a Jordi Royo, autor del llibre "Els rebels del benestar" (sobre els conflictes que es generen en l'etapa adolescent)
-Informe TALIS (OCDE) 2009 (ampli repàs als resultats més destacables que avaluen el sistema educatiu espanyol)
-Actualitat per a joves (recull de breus dels temes més actuals de l'àmbit educatiu)
-L'EEES i els nous Graus (anàlisi del nou escenari educatiu de formació superior)
-Aprenentatge d'idiomes (parlem de la importancia de les llengües avui en dia i en el futur professional)
-Com van triar ells la seva professió? (tres personatges destacats de la societat catalana ens expliquen com van triar la seva professió actual)
- Actualitat editorial (selecció de les novetats editorials adreçades a alumnes i professors)
-Videojocs i adolescents (pros i contres de la relació entre les noves tecnologies i els joves adolescents)
-Cinema a l'aula (recull pel·licules que poden servir com a complement formatiu del pla educatiu)

Revista Educativa "Portes Obertes" Pt.II L'article

- Les noves tecnologies ens permeten aprendre d’una manera diferent.

- Les noves tecnologies són un nou món per ajudar a alumne i professors.

- Amb el triomf dels audiovisuals, el cinema resulta una eina educativa molt interessant per aplicar continguts.


- Problemes plantejats:

1.les diverses interpretacions del fets.

2. Treure tot el partit de les pel·lícules.

- Per aquest segon problema hi ha a disposició un projecte: “Cineaula” ( porta una fitxa didàctica i un DVD per enfocar els valors que cal treballar ).

- El cinema ens ha permès descobrir mons desconeguts, èpoques no viscudes o llocs i costums molt llunyanes.



“La proposta de Vértice 360º respon a una demanda dels professors i els centres educatius de comptar amb pel•lícules que serveixin com a material de recolzament. Toni Martí, responsable del projecte Cineaula, explica que a més d´adaptar-se a les necessitats del docent, "el nou mètode és una eina atractiva i divertida per a l´alumne". A través del cinema, aquest no només aprèn història, literatura o música, sinó també costums, valors, emocions i, sobretot, fomenta la seva capacitat crítica i d´interpretació de les imatges.” ( Font d’informació: DiariDeGirona)

L'article ens dóna alguns exemples de films utilitzats a l’aula. Aquests pel·lícules són classificades per matèries. Vegem-ne alguns exemples:
NOTA: Si cliqueu sobre el enllaç podreu veure la sinopsis.

HISTÒRIA:

-Prehistòria:

1."En busca del fuego"
2."10000 AC"

-Egipte: "Tierra de faraones"

-Ciència Ficció: "Gladiator" o "300"

-Primera guerra mundial: "Sin novedad en el frente" o "Senderos de gloria"

-Segona guerra mundial: "Carta de Iwo Jima"

-Alemanya: "El submarino" o "El hundimiento"

LITERATURA I CIÈNCIA:

-"Historia de un crimen"
-“El club de los poetas muertos”

I altres matèries no esmentades en l'article com per exemple:

PSICOLOGIA
-“Una mente maravillosa”

ÈTICA
-"American History X"

RELIGIÓ
-"La historia mas grande jamás contada"
-"La pasión de Cristo"

Revista Educativa "Portes Obertes" Pt.III Conclusió

Per què hem triat aquesta revista? Què és el que ens ha fet decantar-nos finalment per “Portes Obertes” en lloc d’un altre? Per què creiem que us pot interessar a vosaltres? En què ens pot ajudar i per què creiem que ens serà úitil en un futur no molt llunyà?

Hi ha varies raons a considerar:

· Per començar, aquesta revista, dirigida a orientadors i educadors, tracta un ampli ventall de temes des del punt de vista del professor. Ens pot ajudar a orientar als alumnes, ja sigui informant de les noves mesures preses pel ministeri d’educació com l’aplicació de Bolonya a les universitats o la nova selectivitat.

· A més a més, en altres seccions de la revista podem veure entrevistes, o reportatges a escriptors i a altres mestres i professors.

· Finalment la secció que ens ha semblat més important, parla únicament de les noves tecnologies a aplicades a les aules i com complementar les classes amb alguns recursos com el cinema. Però no només el cine com a una tecnologia aplicable a l'aula també hi ha un article que parla de videojocs. Alguns a l’escola ja vam tenir el privilegi de jugar i aprendre amb un joc com el clic.

En definitiva, el que ens ha fet escollir aquesta revista, és que té una secció fixa dedicada a les noves tecnologies i com que cada vegada tenen més protagonisme a les aules, pensem que l’aplicació d’aquestes , ja sigui ordinadors, cinema, pissarra electrònica…no hauria de ser cap obstacle. En cas de que ho fos aquesta revista ens pot ajudar a aclarir dubtes o donar idees.

Tots nosaltres ens hem adonat a Gestió de la informació i TIC que tot i tenir un coneixement elemental de les noves tecnologies encara no les dominem prou com per aplicar-les amb èxit a l'aula. Per això creiem que aquesta revista ens pot donar un cop de mà ara i quan siguem mestres.

Les idees més rellevants:

- Els ordinadors són, bàsicament, màquines per fer càlculs, però, amb el temps, han esdevingut màquines per comunicar-nos.

-Ted Nelson, va elaborar un projecte anomenat "Xanadu" que era com una xarxa d'Internet 30 anys abans tot i que no va tingué èxit va donar lloc a diverses innovacions, com l'aparició dels termes "hipertext", que designa el nou model de la informació relacionada, i "hipermèdia", quan, a més a més, hi ha sons, imatges i animacions.

-A més de tenir aplicacions educatives i lúdiques, la interacció amb els ordinadors en té de socials i comercials.

-La clau d'un sistema interactiu és la "interfície", el conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador.

Benvinguts al bloc Què fem al Grau d'Educació Infantil de Blanquerna?, i això serà, el que tot visitant d'aquest bloc podrà esbrinar amb una mica de curiositat. En aquest bloc es mostrara tots els treballs que es vagin realitzant al llarg del curs en les diferents assignatures que anem cursant. I així també compartir-ho amb la resta de companyes i company de classe i com no podien ser menys, tot el professorat.