Poema.
La meva impressora, la pobra està potxa
li demano paraules i em fa florindangues
li demano dibuixos i em treu ratlles;
agafa el paper per la boca
i se'l queda arrugat a la popa.
La pobra impressora no té memòria:
és una màquina culona que fa el que se li endoga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada