L'altre dia a seminari vam fer debat sobre un article publicat el 19 d'Octubre del 2009 a "el Periódico".
En aquest article s'explicava que apartir d'ara, en el calendari les vacances de nadal pasaran a dir-se vacances d'hivern, per tal de no ofendre a la gent que no te creencies religioses. Es veritat que a la constitució espanyola diu que Espanya és un estat laic, pero aixó vol dir renunciar a la història del país?, aixó vol dir renunciar a les nostres tradicions i a la nostra cultura?A el Regne Unit li segueixen dient Christmas Day i a la resta d'europa també ho mantenen. Per que nosaltres no podem avançar sense oblidar el passat? Per que associem el progrés amb l'oblit del passat?
Per saber on anem primer hem de saber d'on venim. Espanya és un país d'extrems necesitem trobar el terme mig.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Daniel, sóc l'Alba.
ResponEliminaRespecte al tema parlat l'últim dia a classe, t'haig de dir que respecto totalment el fet de que s'anomenin vacances de nadal, i vacances de setmana santa, però també es defensable el que s'anomenin vacances d'hivern i vacances de primavera.
Personalment, com a atea que sóc, no m'importaria que li canviessin el nom, sempre i quan seguissin sent vacances, però no pels regals com deus pensar, o pel fet de no anar a classe/treballar.No, jo personalment deixaria els dies no lectius pel fet de les reunions familiars ja que m'encanten.
Alba respecto el que dius pero no ho entenc. Per sort finalment el sentit comú a guanyat i l'Ernest Maragall (Ministre d'Educacó de Catalunya) finalment ha volgut actuar degudament (la qual cosa es podria pendre com un miracle)i no acceptat canviar el nom de les vacances de nadal ni les de setmana santa, per vacances d'hivern i primavera.
ResponEliminaFinalment la cultura ha vençut a un fals-pseudoprogressisme en que esta de moda oblidar el nostre passat.