La classe del 14 d'octubre del 2009 la Roser Ros ens va explicar una històra que parlava de les tres velletes.
Deia així. Aquestes tres velletes es passejen dalt d'un cavall, per així no cansar-se i van explicant històries així la gent les aprèn, les canvia, les explica,...
La primera velleta és la oïda. Aquesta és molt tímida, treballa quan vol, es deixa portar per uns estímuls que activem inconscientment i es mal educada.
La oïda però, no podria treballar sense la seguent velleta, la memòria. La memòria es queda les coses que li criden més la atenció, les coses que l'encurioseixen. Ella no surt mai de casa, és molt familiar perquè ja té algú que s'ensenya per ella; i aquesta és la veu. La veu explica allò que ha escoltat i memoritzat. És una fabricació física, només la pots escoltar pel so, pel seu significat. La veu necessita d'un cos per la seva existència, un aparell fonador que està format per diferents òrgans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada