"En David observa, no es perd cap detall. Tot sembla sorprendre'l; un colom, el cel, la lluna, la seva avia, una font que no funciona. Per ell tot és nou. No para d'absorbir informació, es com una esponja. La seva avia l'observa sense arribar a entendre com el pot sorprendre tant una font. En David per això es embadalit i estranyat pel que veu ho contempla com si allò fos màgic."
Solament els nens tenen la capacitat de sorpresa però això es va perdent a mesura que el nen va creixent. Un nen tot el que veu, tot el que sent, es nou. Per això encuriosit observa per poder aprendre. Per exemple quan un nen cada vegada que veu un gos diu entusiasmat " un Bub bub", nosaltres els gran acostumem a dir "si es un Bub Bub" nosaltres ja n'em vist molts de gossos i ja no ens sorpren.
En aquesta foto podem veure com un nen meravellat, intenta entendre un món que no el deixa de sorpendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada