Francesc Torralba, “L'art de saber escoltar”
Pagès editors.
Cap. 2, pag. 20.
“No és fàcil escoltar. En tenim la capacitat, però no sempre la disposició. Una imatge negativa paralitza l'escolta, mes ben dit , la fa impossible. Una imatge positiva, ens hi predisposa, tot i que, en ocasions, el resultat final es ben minso.”
En aquest fragment l'autor ens explica com els prejudicis i les primeres impressions arriben a influir en la nostra decisió d'escoltar o no. Ens mostra les fronteres o barreres que ens poden suposar els nostres prejudicis i com la nostra manera de jutjar als demés no sempre correspon amb la realitat. Però també ens dona entendre que tot i tenir una primera bona impressió no garanteix la nostra escolta.
Sebastià Serrano, “El regal de la comunicació”
Ara llibres.
Cap. La fascinació per les cares, Pag 87.
“Un rostre ben observat mai no ens deixa indiferents pel fet que veritables estat de la ment es manifesten en les expressions facials fins al punt que hauríem de pensar en una cognició facialitzada.”
El rostre és el reflex de l'anima, i això es el que ens diu en Serrano. Per que segons ell el rostre és el que ens dona més informació d'una persona, la cara d'una persona ens diu moltes coses d'ella mateixa les seves arrugues, les expressions que fa, els seus somriure. L'expressió facial ens transmet un munt de sensacions sobre la persona i tot això ens fa crear una primera impressió. El rostre ens pot comunicar allò que la persona pensa en aquell moment moltes vegades involuntàriament inclòs l'estat d'ànim. Eus aquí la importància del rostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada