Fitxa tècnica.
· Nom de l'OMNI: Cassombeta
· Origen etimològic: “Cassombeta” prove de la paraula
“cassoleta” i d'una onomatopeia com “Bomb” pel so que pot produir l'OMNI.
Com a resultat “Cassombeta”
·Classificació, segons els dos sistemes:
- Científic: Els Idiòfons són aquells instruments que produeixen el so gràcies a la vibració de l'instrument mateix al ser colpejat. Dintre dels idiòfons seria un instrument de so determinat ja que es capaç d'emetre sons afinats.
- Tradicional: Els instruments de Percussió generen el seu so pel xoc que produeixen uns percussors (maces, baquetes, martells, mans, etc.) contra una superfície, que pot ser de materials molt diversos (metall, fusta, pell, polímer, etc.)
·Material utilitzat:
- Unes cassoles petites de metall cadascuna de diferents mides.
- Un cargol.
- Una femella.
- Una cullereta metàl·lica (baqueta).
· Descripció de la construcció.
Vaig unir quatre cassoletes que tenien diferents mides, sabent que les diferents mides facilitarien diferents sons, que ajudarien a fer música. Un cop vaig tenir les quatre cassoletes unides les vaig posar en ordre de la més gran a la més petita sabent que també les ordenava per sons del més greu al més agut. Aprofitant un forat, que tenien totes en el mànec, les vaig unir amb un clau que travessava els quatre forats i ho vaig assegurar amb una femella a l'altre banda. Un cop vaig finalitzar aquest procediment ja tenia la meva "Cassombeta" apunt .
·Manual d’instruccions (com es toca).
Per fer que la "Cassombeta" funcioni l'has de colpejar amb una cullereta que fa de baqueta i apartir d'aquí descobrir els sons que produiex cadascuna de les cassoletes i trobar la teva propia melodia. No hi ha una sola manera de tocar "la Cassombeta" cadascu troba la seva manera.
Francesc Torralba, “L'art de saber escoltar”
Pagès editors.
Cap. 2, pag. 20.
“No és fàcil escoltar. En tenim la capacitat, però no sempre la disposició. Una imatge negativa paralitza l'escolta, mes ben dit , la fa impossible. Una imatge positiva, ens hi predisposa, tot i que, en ocasions, el resultat final es ben minso.”
En aquest fragment l'autor ens explica com els prejudicis i les primeres impressions arriben a influir en la nostra decisió d'escoltar o no. Ens mostra les fronteres o barreres que ens poden suposar els nostres prejudicis i com la nostra manera de jutjar als demés no sempre correspon amb la realitat. Però també ens dona entendre que tot i tenir una primera bona impressió no garanteix la nostra escolta.
Sebastià Serrano, “El regal de la comunicació”
Ara llibres.
Cap. La fascinació per les cares, Pag 87.
“Un rostre ben observat mai no ens deixa indiferents pel fet que veritables estat de la ment es manifesten en les expressions facials fins al punt que hauríem de pensar en una cognició facialitzada.”
El rostre és el reflex de l'anima, i això es el que ens diu en Serrano. Per que segons ell el rostre és el que ens dona més informació d'una persona, la cara d'una persona ens diu moltes coses d'ella mateixa les seves arrugues, les expressions que fa, els seus somriure. L'expressió facial ens transmet un munt de sensacions sobre la persona i tot això ens fa crear una primera impressió. El rostre ens pot comunicar allò que la persona pensa en aquell moment moltes vegades involuntàriament inclòs l'estat d'ànim. Eus aquí la importància del rostre.
